El Delta és un indret poc conegut per els que som de terra endins. El seu cultiu estrella, l’arròs, ha acaparat la nostra atenció i poder observar l’entramat de canals primaris, secundaris, terciaris i de desguàs dalt d’un carro tirat per una euga vella i pacífica de nom “Maradona”, ha sigut tot un luxe.
Arrossar és sinònim d’aigua a dojo i en conseqüència fang, molt fang, ficar-s’hi a dintre i trepitjar-lo una experiència nova, especialment quan t’adones que pots fer l’animal tant com vols i les profes s’ho miren, riuen i no et renyen.
Anar amb bici per un lloc pla té les seves compensacions, pots “fardar” d’haver fet un munt de quilòmetres i si al final del trajecte t’obsequien amb una fideuà de “mortis”, això ja és la bomba.
Els canyissars són un refugi ideal per a les aus, potser massa i tot, doncs a vegades costa que es deixin veure, amb tot hem gaudit de la companyia de centenars d’ànecs, esplugabous, martinets, agrons, fotges, gavines, cabussons, bernats pescaires ....
Hem après a fer moure una barca (puntona), amb una perxa, bé moure el que es diu moure, es movia, el problema era que anava per on volia, però ha sigut divertit.
Els mosquits no ens han fet massa la guitza, els resultava quasi impossible travessar la porta de les habitacions, doncs la varietat d’aromes era tan espectacular que s’espantaven i fugien esparverats.
Sopar amb pijama no és massa habitual i diria que poc higiènic, però això ho demaneu a les profes que a vegades tenen idees de dubtosa seriositat.
Amb tot han estat unes colònies “guais”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada